SOM MOLT A PROP DEL NOSTRE SOSTRE

FOTO: Ramon Josa

EL TXUNGUS DIGITAL

ptxif :"No s´hi val a badar"

Mientras idiotas como nosotros encontrábamos 3 kilos de Rovellons,2 de Ceps y unos cuantos Camagrocs,gente con suerte de verdad rentabilizaba varias horas por el inexpugnable monte con esto. Eso si dios da a quién no necesita...sera imbécil el tio.


Un boletaire troba una bossa amb 12 quilos d'haixix a Esparreguera 22/10/2006 15:16BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)Un boletaire va trobar ahir entre uns matolls una bossa amb 12 quilos d'haixix a la zona del Turó del Puig a Esparreguera (Baix Llobregat), segons ha publicat avui el diari 'Regió7'.En descobrir la maleta, el boletaire va avisar immediatament la Policia Local i va deixar la droga de nou amagada fins que el cos policial es va desplaçar fins a allà i la va requisar. Segons va explicar la Policia, la bossa contenia onze paquets d'haixix precintats i embolicats en plàstic d'una empresa de mudances. La bossa, que era bruta i una mica feta malbé per la pluja, era amagada en un paratge de difícil accés, fet que suposava un bon amagatall. La Policia Local apunta la possibilitat que algú hagués amagat la maleta per recollir-la un altre dia o que es tractés d'un lliurament que no s'hagués recollit encara. Després de les primeres diligències, la Guàrdia Civil s'encarrega ara de fer la investigació corresponent per descobrir qui és el propietari de la droga, que podria haver obtingut al mercat uns 72.000 euros per la seva venda.[FIN]----------

No estaba muerta ...

Dues entrades anteriors anunciavem el decès del company Germinal Ros i de la companya Laia Berenguer. Ara la nostra font d'informació ens fa arribar un nou missatge que reproduïm tot seguit:

"Fa uns dies l’organització del Vallés Oriental ens va informar de la mort de la companya Laia Berenguer fet que des de l’organització nacional vam comunicar-vos abans d’ahir. Amb aquest correu volem fer-vos saber que s’ha produït un lamentable error i que la companya Laia Berenguer és viva""

El missatge ens indica que per un lamentable error la companya Laia Berenguer es viva. No sabem que es el que ha degut fer Laia per mereixer la seva desaparició, ni qui es qui ha errat per que encara sigui viva. En qualsevol cas la PTXIF prenem nota de l'avís per a navegants i manifestem la nostra admiració per l'actual direcció i la que pugui venir (que deu vulgui que trigui molts anys...o no, no sé..). Si aneu per ciutat no estornudeu o us encarregaran una corona.

QUIERE QUE EL PP SEA EL ULTIMO PARTIDO DE CATALUNYA? PREGUNTEME COMO

Ja fa molt anys que el PP s'ha guanyat a pols el títol d'enemic Nº1 del pais. Tothom els té ganes ;d'insultar-los, de llençar-lis ous, empentes... Pràctiques que la PTXIF condemna sense embuts, que no es poden admetre y todo eso... Ara, a tota aquesta gent que se li ompla la boca de antipeperisme i que voldria que el PP ocupés un espai encara més marginal al ventall polític de Catalunya el CC del la Ptxif els hi reclama coherència. Si volem que el PP sigui el partit parlamentari amb menys representació del Parlament la via més directa es fer que qui fins ara ha ocupat honrosament aquesta posició deixi de fer-ho.

Així doncs la Ptxif començarà la campanya de distribució d'enganxines i xapes amb el lema

QUIERE QUE EL PP SEA EL ULTIMO PARTIDO DE CATALUNYA. PREGUNTEME COMO.

Que tot coherent antiespanyol i/o lluitador per la llibertat haurà de portar ben visible i enganyar a les busties parades d'autobus o WC públics amb pestell.

En breu podreu fer les vostres comandes i el corresponent donatiu.

Y nosotros tampoco nos encontramos muy bien...

Despres de la del Guti, el CC de la PTXIF lamenta la pèrdua de Germinal Ros i Laia Berenguer, dirigents històrics del PSUC, militants d'ICV i lluitadors antifranquistes
Laia Berenguer i Puget va néixer el 18 de gener de 1920 a Sant Feliu de Codines. Al 1936 començà a militar a les JSUC, les joventuts del PSUC. Després de la guerra civil es va exiliar a l'Estat francès i, quan tornà a Catalunya, fou vigilada d'aprop per l'administració franquista. Finalment, al 1965 quedà absolta de tots els càrrecs polítics.
Al 1971, quan es creà l'Assemblea de Catalunya, ella hi va formar part. Al 1973 la van tancar a la presó amb les 113 persones que estaven a l'Assemblea de Catalunya. Finalment va sortir de la presó el 1977 i continuà la seva carrera política governant el seu poble com a alcaldessa del PSUC.
Germinal Ros i Martí ha mort a l'edat de 98 anys. Va ser regidor durant el primer mandat municipal democràtic a Lloret de Mar i fundador de l'Associació de Cultura Popular de Lloret. Era autor de tres llibres i d'articles periodístics. La seva activitat política comença amb la lluita contra la dictadura de Primo de Rivera. Va viure exiliat a Alger i París.

L'EFECTE GUTI

Al món ecosocialista hi han dos tipus de persones. Els que quan parlen al Consell Nacional la gent surt a fumar i els altres. El Guti pertanyia encara als segons. Tenia el domini de la forma per fer l’exposició atractiva i un torrent de contingut interessant i alimentici. Si aquesta característica era evident en els discursos tant o més ho era en la distància curta. El Guti era una persona convincent.

Una de les primeres vegades que el vaig tractar va ser un cop en que vam muntar-li un acte a la Universitat crec que per les europees del 94 . Ens trobàvem immersos en la penúltima travessa del desert i la nostra convocatòria va tenir un resultat més aviat discret. De les aproximadament 400 persones d’aforament de la sala amb prou feines hi havia una quinzena. Com es diu modernament teníem un problema..i era el 3%. Entre acollonits i angoixats vam anar a demanar excuses al ponent. El Guti lluny d’esbroncar-nos es va dedicar a aixecar-nos la moral i agrair-nos la feina feta d’una manera que si ens hagués entregat uns kalashnikovs a cada un haguessin enfilat a prendre el rectorat (o si més no jo). Tot seguit va fer la xerrada per a la reduïda assistència.

El juny de 1984 el PCI surt com el partit italià més votat sis dies desprès de la mort d’Enrico Berlinguer i del seu multitudinari enterrament. Aquest fet que es va relacionar amb el corrent d’afecte que va succeir a la sobtada desaparició del principal impulsor de l’eurocominisme es va anomenar “l’efecte Berlinguer”. La desaparició del Guti ens agafa també a prop d’unes importants eleccions. Si ens acompanya “l’efecte Guti” no serà per un corrent de simpatia que de ben segur mereix. “L’efecte Guti” consisteix en fer les coses amb SALUT (si es pot) i BON TREBALL: